Paraules ensorrades vol.1

"El dia es consumeix. El fum del cigarro desprén un olor similar al de plàstic cremat de baix preu, pel que dedueixo que els meus pulmons inhalen el contingut del filtre. El tren passa per davant meu, a una distància tant curta, que puc olorar el perfum d'imtació que porta la noia rumanesa del tercer vago. Un altre cop el color del crepúscle m'ha aturat d'acabar amb el pas del temps. Deixar enrere per sempre les hores, els minuts. Puc estar amb tu tres, quatre, cinc, mil o tansols un cop més, fins que surti el sol. El sol, arribarà despullant la nit. Tot sempre queda aclaparat per la llum. Em taparé sencera amb els llençols i quan no em vegis, et diré el que sento, però fluixet perque no m'escoltis. I quan el teu somriure s'esvaeixi per la porta, tornaré a pensar en desgarrar la buidor que em deixes a la meva vida. La plenor que em condueix cap a la mort."